divendres, 21 de març de 2014

Equidonoderns


Nom científic: Paracentrotus lividus

(Lamarck, 1816)

Nom comú:  eriçó de roca 

Família: Eriçons i cogombres

Tipus paisatge: Immersió en praderia, Immersió poc fonda

Fondària: Fins a 30m

Mides: Fins a 8cm


Com es?

Espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. Cada placa ambulacral te cinc o sis parells de porus disposats en arc. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.


On viu?
Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves, que engrandeix en créixer. Excava forats a les roques toves per protegir-se dels corrents utilitzant les seves dents de ràpid creixement.

Com s'alimenta?
És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.

Com es reprodueix?
Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.

Es pot confondre?
Comparteix hàbitat amb Arbacia lixula (Linnaeus, 1758), que és més fosca, més aplanada i que te les espines proporcionalment més llargues. A més, es diferencia en tenir una àrea desproveïda d'espines al voltant de la boca. Els exemplars juvenils també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus.

Com es reprodueix?
Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.

Es pot confondre?
Comparteix hàbitat amb Arbacia lixula (Linnaeus, 1758), que és més fosca, més aplanada i que te les espines proporcionalment més llargues. A més, es diferencia en tenir una àrea desproveïda d'espines al voltant de la boca. Els exemplars juvenils també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus.

Taxonomia
Filum: Echinodermata; Classe: Echinoidea; Subclasse: Euechinoidea; Ordre: Diadematidae; Família:Echinidae; Gènere: Paracentrotus







Nom científic: Holothuria tubulosa

Gmelin, 1790

Nom comú:  Cohombro de mar

Família: Eriçons i cogombres

Tipus paisatge: Immersió poc fonda,Immersió en sorra

Fondària: Fins als 80m

Mides: Fins a 30cm de llarg i 6cm d'ample


Com és?
Amb forma de cuc gran, grandària fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Nombroses papil·les fosques per tot el cos. Pell gruixuda i robusta. La coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró. Sense òrgans de Cuvier. Té gruixudes protuberàncies a la superfície.

On viu?
Sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 m. Molt abundant en el Mediterrani

Com s’alimenta?
S’alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra. L’alimentació es sedimentívora, de manera que ingereix gran quantitat de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté, expulsa la resta per l’anus en forma de cordons arenosos envoltats per una fina capa de mucosa intestinal.

Com es reprodueix?
Al final de l'estiu realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot. D'aquesta forma es llancen les cèl·lules germinals, en forma de núvols tènues de color blanc, el més lluny possible.


Es pot confondre?
Es pot confondre amb altres cogombres de mar de semblant color com és per exemple Holothuria forskali. També es pot confondre amb Holothuria polii. Aquesta però, normalment té la pell recoberta de sorra enganxada.

Curiositats
· No tenen cap visible, característica que comparteixen amb altres Holotúries

Taxonomia
Filum: Echinodermata, Classe: Holothuroidea, Ordre: Aspidochirotida, Familia: Holothuriidae, Gènere:Holothuria







divendres, 17 de gener de 2014

CRANC ROQUER


Nom científic: Pachygrapsus marmoratus

(Fabricius, 1787)

Nom comú: Cat: Cranc de roca; Cast: Cangrejo corredor; Eng: Runner crab; Fr: Grapse marbré

Família: Crustacis

Tipus paisatge: Immersió poc fonda

Fondària: Fins a 0,5m

Mides: Fins a 5cm







ERMITAÑO

Nom científic: Pagurus anachoretus

Risso, 1827

Nom comú:

Família: Crustacis

Tipus paisatge: Immersió en praderiaImmersió poc fonda

Fondària: Dels 6 als 100m

Mides: Fins a 4cm



Com és?
És un cranc ermità de color castany, amb tres línies longitudinals de color blau fluix o roig viu als costats de la closca, o bé és de color groc pàl·lid amb línies longitudinals blavoses i roges. Aquestes bandes més clares es troben a les potes, a les pinces, a les antenes i fins i tot als peduncles oculars. Té una closca amb regió anterior al solc cervical bastant calcificada. Formació de petites espines a les pinces anteriors. Presenta un rostre arrodonit i poc prominent. Té la part superior de la pinça dreta llisa o lleugerament esquitxada de nombroses i diminutes mates de pèls. Arriba a una mida  d'uns 4 centímetres.

On viu?
Habiten sobre fons rocosos, a les costes de Portugal i al Mediterrani, generalment solitaris i propers a la costa, sovint en simbiosi amb l'anemona Sagartia. És molt comú, viu sobre Posidonia oceanica des dels 6 als 10 metres, però també es troba fins a uns 100 metres de profunditat.

Com  s'alimenta?
No hi ha gaire informació al respecte, pero es de suposar que com altres crancs combinarà una dietaherbívora amb algun que altre animal mort.

Com es reprodueix?
És una espècie de sexes separats i es poden veure les femelles ovígeres entre maig i octubre.

Es pot confondre ?
Com la majoria de crancs ermitans, és fàcil confondre'l amb el seus congèneres, sense una observació detallada.





LITORINA

Nom científic: Diogenes pugilator

(Roux, 1829)

Nom comú: Cat: Bernat ermità de sorra; Cast: Ermitaño guerrero; Eng: Sand hermit crab; Fr: Pagure de sable

Família: Crustacis

Tipus paisatge: Immersió en sorra,Immersió poc fonda

Fondària: Fins a 10m

Mides: Fins a 2,5cm







LA LAPA


Nom científic: Patella ferruginea

Gmelin, 1791

Nom comú: Cat: Lapa; Cast: Lapa ferruginea; Eng: Ferreous limpet; Fr: Patelle ferrugineuse

Família: Mol·luscs

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària: Fins a 1m

Mides: Fins a 6cm






RABOSA DE ROCA.



Parablennius gattorugine.







La bavosa grisa (Parablennius gattorugine (Linnaeus, 1758)) pertany a la família dels blènnids. Són uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d’aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l’estat de cel, de l’estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pèlviques, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta. Aquesta espècie en concret és la més gran del Mediterrani, arriba als 20 o 30 centímetres de longitud, i té els tentacles supraoculars grans i ramificats en forma de plomall damunt dels ulls. Aleta dorsal prolongada fins la cua amb la mateixa alçada excepte alguna inflexió a la part central. La coloració és rogenca, bru clar i fosc i de 6-8 bandes transversals fosques atravessant l’aleta dorsal i els flancs amb la cara clapejada.

On viu?
Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos (damunt del substrat) i es desplacen amb moviments serpentejants. És especialment característica la seva falta de vergonya i la seva gran curiositat. Aquesta espècie en concret viu en cavitats, en parets verticals o blocs de roca, fins a 30m de profunditat. La distribució d’aquesta espècie es pot veure al següent mapa: en tot Mediterrani, mar Negra i la zona des de Marroc fins a Escòcia de l’oceà atlàntic.

Com s’alimenta?
S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.

Com es reprodueix?
Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (març i maig). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les pròpies femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap de 4 setmanes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.

Es pot confondre?
Possible confusió amb P. tentacularis (Brünnich 1765) que també té tentacles però només ramificats a la base.

Curiositats
· Poden viure fins a 9 anys

Taxonomia
Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius 


Nom científic: Parablennius gattorugine

(Linnaeus, 1758)

Nom comú: Cat: Bavosa grisa, capsigrany, bavosa de mar, dormilega, gall faver, rabosa, Cast: Cabruza, Eusk: Kabuxa kataire, Gal: Loreho, Ang: Tompot blenny, Fr: Cabot, Po: Lula, Al: Gestreifter

Família: Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió poc fonda

Fondària: 3 - 20 m

Mides: 20 - 25 cm